QUÈ APRENEM A LES CLASSES DE TÈCNICA ALEXANDER?

Submitted by admin on dl., 23/04/2018 - 11:32
Què aprenem

Primer de tot, abans que res aprenem bàsicament a parar. Què vol dir això? Vol dir que ens situem allà a on som amb els sentits, principalment amb la vista i l'oïda. Això fa que prenem consciència de l'espai on som. Al mateix temps i simultàniament, notem el contacte dels peus a terra per notar el nostre suport. També vol dir que ens donem temps per no respondre al desig primari d'obtenir un fi de la manera habitual i en canvi respondre al desig raonat i conscient d'utilitzar els mitjans a través dels quals es pot obtenir el fi en qüestió.

Podríem dir que en gran part la Tècnica Alexander es preocupa d'aquells pensaments responsables de l'activitat nerviosa que transmet missatges a les diferents parts de l'organisme, sigui per prevenir o executar una acció. Els missatges preventius serveixen per evitar que l'energia vagi per aquells circuits neuromusculars associats al nostre ús habitual i perjudicial quan realitzem una determinada acció. Aquesta activitat ha de ser anterior a qualsevol altre perquè neteja el camí per projectar les direccions que donen lloc a un nou i millorat ús de nosaltres mateixos.

Mentre el cervell estigui ocupat amb la projecció dels missatges, la majoria de vegades inconscients que produeixen la nostra manera d'ús habitual, hi haurà poques oportunitats de trencar el cercle viciós de l'activitat associada al nostre "fer".

Per poder canviar aquesta activitat habitual necessitem passar per una sèrie d'experiències de reacondicionament que, com ens són prèviament desconegudes, al principi, es poden sentir-les rares, pel que s'hauran de repetir fins que el desconegut es torni conegut i es senti correcte i familiar.

El procediment primari de la tècnica per aconseguir aquestes experiències és la inhibició, davant un estímul, de la nostra activitat habitual. Aconseguir això suposa una educació en un sentit bàsic, ja que requereix un reconeixement i una comprensió conscient de tot el que està relacionat amb la formació del hàbit i dels mitjans a través dels quals aquests hàbits poden ser canviats. Raonem i, com a resultat, no reaccionem de seguida a un estímul donat, perquè, si ho féssim, estaríem consentint els missatges responsables de la nostra activitat habitual i seria impossible el canvi.

Gràcies a aquesta inhibició inicial, el canvi és possible i podem passar a pensar en el següent pas. Aquest segon pas consisteix a emetre els nous missatges que amb el temps ens portaran indirectament al canvi de la nostra activitat habitual. Aquests nous missatges són els que impulsen l'energia nerviosa i muscular per aquells circuits que ens obren i expansionen (coll lliure, cap amunt i endavant, esquena allargant-se i eixamplant-se). Esterem fent el que John Dewey anomenava "pensar en activitat".

La tècnica proposa enviar els missatges preventius i no preventius, de manera conscient, simultanea i amb la seqüència correcte durant tota l'acció.

En definitiva podríem dir que la tècnica es basa en gran part en la inhibició de les respostes automàtiques als estímuls i en conseqüència és un mètode pel desenvolupament del control de les reaccions humanes.

Jordi Pla