Coordinació general i coordinació específica

Submitted by admin on dg., 13/05/2018 - 20:09
Coordinació general i coordinació especÍfica

"Una persona que aprèn a ajustar-se als principis de la Tècnica Alexander al fer un exercici, haurà après a fer tots els exercicis, però la persona que només aprèn a "fer un exercici" haurà de continuar aprenent a "fer exercicis" ad infinitum."

Frederick Matthias Alexander.

 

Per entendre aquesta frase cal que expliquem dos conceptes fonamentals de la Tècnica Alexander: coordinació general i coordinació especÍfica.

Per coordinació general entenem la manera que som capaços d'harmonitzar els mecanismes de suport postural, el moviment i la respiració. Aquesta coordinació és la que aprenem a les classes de T.A. Aprenem a ser capaços d'organitzar les diferents parts del cos de manera que el suport, el moviment i la respiració no s'interfereixin entre elles, sinó al contrari, que d'una manera sinèrgica, cada una d'elles faciliti les altres.

Per coordinació específica entenem aquelles habilitats que hem d'aprendre per fer una determinada activitat, com pot ser, tocar un instrument musical, apendre un esport, fer ioga, caminar, rentar plats, treballar a l'ordinador, corre, etc.

El que Alexander vol dir en la frase que hem transcrit, és que si un aprèn a utilitzar els principis de la T.A. (bàsicament són, inhibir, dirigir i tenir present el control primari), quan fa una activitat concreta, com pot ser asseure's i aixecar-se de la cadira, haurà après a fer tots els exercicis. Per què? Perquè els principis de l'Alexander sempre són els mateixos, fem el que fem.

Això no vol dir que una persona que après els principis de la T.A., automaticament podrà tocar un instrument musical o jugar a tenis. Ha d'aprendre les habilitats que cada cosa requereix però acabarà aprenent qualsevol cosa respectant la seva integritat i coordinació general, i en definitiva amb un bon ús de si mateix.

Mentre que el que aprèn a fer un exercici qualsevol sense tenir en compte el seu ús, introduirà distorsions que alteraran el seu equilibri psicofísic i això implicarà que haurà de fer exercicis per compensar aquests desequilibris i que a la vegada introduiran noves distorsions que necessitarà uns altres exercicis compensatoris i això, com diu Alexander, "ad infinitum”. 

Jordi Pla

Imatge: Merve Özaslan (Istanbul)