Normalment, quan la gent parla de la musculatura ho fa en termes de tensió-relaxació o bé en termes de forts-febles. Si un múscul està massa tens, cal relaxar-lo i si està feble, caldrà enfortir-lo.
En la Tècnica Alexander considerem els músculs en termes de longitud i això és una cosa molt diferent perquè podem tensar, relaxar, enfortir o debilitar un múscul i aquest pot romandre amb la mateixa longitud.
El Dr. David Garlick de la Universitat australiana de New South Wales va explorar la hipòtesi que la Tècnica Alexander altera la distribució de l'activitat de les respostes antigravitatòries entre les fibres musculars fatigables i no fatigables.
Aclarim que a causa del seu color les fibres fatigables són conegudes com a fibres blanques i les no fatigables, com fibres vermelles.
Una de les moltes maneres que hi ha d'explicar la Tècnica Alexander, és senyalant que és una manera d'aprendre a deixar d'interferir amb els mecanismes que responen a l'estímul de la gravetat mitjançant una resposta de desplegament cap amunt.
Això va ser corroborat pel Dr. Roger Tengwall l'any 1981 en una dissertació doctoral sobre "Human Postural Behaviours".
Podríem dir que els pilars fonamentals de la Tècnica Alexander són dos: la inhibició i la direcció.
Podríem dir que la Tècnica Alexander és una pretècnica. Té que a veure amb la manera que ens preparem per l'acció.
Gràcies a les experiències que hem viscut, abans de fer qualsevol activitat (seure, caminar, etc.), el cervell ha fet una representació del nostre cos i fa uns ajustos musculars preliminars i preparatoris per l'activitat en qüestió.
Però com que els hàbits s'han convertit en tan familiars, ja no notem les tensions innecessàries que hem introduït en aquestes preparacions.
Nikolaas Tinbergen va ser professor de Comportament Animal a la Universitat d'Oxford. Va sentir parlar de la Tècnica Alexander però ell mateix explica que era una mica escèptic sobre les explicacions que li donaven. Però el que li explicaven semblava tan extraordinari que va decidir donar a la Tècnica el benefici del dubte. I així, ell, la seva dona i una filla van decidir provar la Tècnica Alexander, òbviament anant cadascú a un professor Alexander diferent.
Tothom d'una manera o altra, busca l'equilibri en les seves vides. Equilibri entre el treball i l'esbarjo, una dieta equilibrada, una ment equilibrada, etc.
La Tècnica Alexander ens ofereix una manera pràctica per explorar el nostre equilibri començant per analitzar i millorar el nostre equilibri psicofísic.
També ens ajuda a modificar els hàbits conscients o subconscients que alteren el nostre equilibri a la vegada que refinem la propiocepció i la nostra consciència cinestèsica.
Molta gent troba paral·lels entre la Tècnica Alexander i el pensament Zen. Prioritzar el procés més que el fi, és un component essencial de moltes disciplines espirituals d’Orient, entre elles el Zen que focalitza l’atenció a la respiració i a la postura corporal.
La genialitat d’Alexander consisteix que va descobrir un mètode pràctic per resoldre els problemes d’equilibri dels humans.
Va descubrir un principi organitzatiu que constitueix el nucli de nosaltres mateixos.
Molta gent, quan li parles de la Tècnica Alexander creu que és un treball per millorar la postura. Intentarem aclarir una mica aquest aspecte.
La postura ens remet a quelcom estàtic i rígid. Com si hi hagués una determinada posició dels diferents segments corporals que fos la bona.
