Aquí hi ha un seguit d'informació breu, clau i valuosíssima per als cantants.
Primer de tot, la finalitat de l'acte de cantar és la comunicació pura i un desig d'expressar bellesa. Però com ho fem per treure'n el màxim de profit? Alguns mètodes del cant i els seus plantejaments són clars i es fonamenten en un ús general del cos ben coordinat. Uns altres, són més confusos i poden fer mal al mecanisme vocal o per exemple, al sistema neuromuscular del cantant. "9 coses que tot cantant ha de saber sobre el seu cos", inclou una correcció dels conceptes erronis, breus plantejaments encara no exposats o un recordatori essencial del bon ús per cantar. L'objectiu últim de la Tècnica Alexander és aconseguir el bon ús del nostre organisme per tal que les nostres capacitats creixin el màxim possible.
1.- Tot el teu cos és el teu instrument, no només ho és el mecanisme vocal
La veu és part d'un sistema total, que inclou la ment i la resta del cos. Qualsevol mètode o tècnica de cant que no tingui en compte la totalitat del sistema ment-cos-veu tindrà limitacions per al desenvolupament del teu potencial com a cantant.
Per ser millor cantant canvia l’èmfasi en tractar de cantar bé i fes servir adequadament el sistema ment-cos-veu. Una vegada que hagis descobert la teva coordinació natural innata, notaràs una millora dràstica en tot el que facis.
2.- L'equilibri del cap sobre la columna vertebral afecta directament la qualitat del so
La laringe penja de l'os hioide que alhora està suspès des de l’apòfisi mastoïdal del crani. Si el cap es tira cap avall els músculs del coll i de la gola es tensen i el tors es torna rígid. L'excés de tensió talla la vibració i el so que es produeix és tibat i tens.
Deixeu que el cap es mogui subtilment cap amunt, fet que permet que el mecanisme vocal pengi lliurement i els músculs respiratoris i de suport treballin sense esforç.
3.- El dolor i el malestar són causats per l’escurçament i l’enduriment crònic dels músculs
Els músculs tenen la funció de contraure’s i de deixar de contraure’s. Si un múscul es manté en un estat de contracció permanent i no es permet l'alliberament i el retorn a la seva longitud de repòs complet es convertirà en un múscul crònicament inflamat i tens, que s’acompanyarà de dolor i de malestar.
Quan aprenguis com accedir als músculs profunds de suport, podràs alleujar el dolor i la tensió, permetent els músculs superficials que estan tensos crònicament d'alliberar-se i recuperar la seva major longitud i flexibilitat.
4.- Com més s'intenta controlar la respiració, menys control se’n té
La respiració és una funció automàtica reflexiu que s'autoregula per ella mateixa. Quan decidim deliberadament “agafar” aire interferim amb aquesta funció natural i creem una tensió excessiva que causa que la respiració actuï en contra de nosaltres.
Investiga els hàbits que s'interposen en el camí de la respiració natural i aprèn a desfer-te’n. De manera ràpida la respiració natural es convertirà en un poderós aliat i descobriràs que fàcilment pots "permetre" una respiració completa, natural i profunda que li donarà prou combustible per arribar fins i tot al final de les frases més llargues.
5- El panteix indica tensió a la gola i als plecs vocals
L'hàbit de crear un so esbufegat en la inhalació és gairebé universal entre els usuaris de la veu. Si escoltes qualsevol gravació professional el més probable és que hi sentis com el cantant crea un so audible en la inhalació. Aquest és un senyal de tensió indeguda. Amb el temps aquest hàbit farà que hi hagi rigidesa permanent i una disminució dramàtica en la funció vocal.
Evita aquest hàbit nociu de panteix permetent que la musculatura del coll i el tors s’alliberin i tinguin més longitud i amplada.
6.- Tenim 24 costelles (12 a cada costat) que estan dissenyades per a moure’s
Les nostres costelles estan dissenyades per al moviment. Estan unides a la columna vertebral a través d'articulacions mòbils. Les costelles pugen i baixen de manera natural si la resta del tors no es manté rígida, com passa a molts cantants.
El bon suport en el cant es basa en no permetre que la caixa toràcica es col·lapsi durant l'exhalació.
7.- Els pulmons són a la part superior del tors i el diafragma es troba just a sota
Els pulmons es situen sota la clavícula i arriben fins a la cinquena costella, aproximadament. Hi ha més teixit pulmonar a la part posterior que a la part de davant i el pulmó esquerre, de dos lòbuls, és lleugerament menor que el pulmó dret, que té tres lòbuls, perquè hi càpiga el cor. Just a sota dels pulmons hi ha el diafragma.
Molts professors de cant demanen als seus alumnes que s'imaginin respirar profundament en per omplir la panxa. Això pot ser útil, però els cantants no s’han d’enganyat sobre on va l'aire quan respiren. És molt més amunt del que pensen!
8.- És impossible controlar directament el diafragma
El diafragma no té terminacions nervioses ni es pot sentir. A més, el diafragma és un múscul principalment d'inspiració i per tant juga un paper molt petit en l'exhalació. La idea de "suport diafragmàtic” no té base científica.
És impossible exercir un control directe sobre el moviment del diafragma, sinó només a través de la respiració i l'exhalació controlada i reflexiva de cant.
9.- Si cooperes amb la fisiologia i l’anatomia trobaràs la llibertat i la facilitat en el cant
Si ets conscient, ja ets a la meitat del camí! Augmentant l'autoconsciència en combinació amb l'aprenentatge sobre el disseny natural del cos pots conduir a millores significatives en la producció i la interpretació vocal.
Quan tinguis clara l'arquitectura del mecanisme total de la ment-cos-veu podràs eliminar la tensió, alliberar el cos i alliberar la veu.
Text original: Peter Jacobson - Traducció: Cèlia Vendrell
