La intuïció, la intel.ligència i la preservació demostrada en aquest cas, per un home sense cap estudi mèdic, va constituir una dels grans epopeies de la investigació i la pràctica mèdica.
Nikolaas Tinbergen, Premi Nobel de Medicina del 1973, sobre F. M. Alexander i la seva recerca
Els orígens de la Tècnica Alexander els trobem amb Frederick Matthias Alexander (1869–1955).
A final del segle XIX era un actor australià reconegut però va tenir greus problemes d'afonia que li impedien desenvolupar la seva carrera.
Com que els metges que visitava no li oferien cap solució que anés a l'arrel del problema va començar a observar-se amb un sistema de miralls i va veure que el que li provocava l'afonia era un conjunt d'hàbits que es manifestaven quan parlava i recitava que no sabia que feia. Va veure que el problema era causat per un excés de tensió que afectava tot el cos: el cap estava tens enrere, l’esquena estava escurçada i els genolls i les cames quedaven fixes. Va observar que per resoldre aquest problemes no es podia centrar en l'aparell fonador sinó que havia de concebre la persona com una unitat.
Un cop va tenir en compte tota la persona, es va adonar que els beneficis anaven molt més enllà d'una simple millora respiratòria i que arribava a molts aspectes de la salut. Havia nascut la Tècnica Alexander després de 10 anys d'experimentació, passat pel control de la consciència. Com deia John Dewey, filòsof, pedagog i psicòleg sobre el treball de F.M. Alexander:
Cada classe era una demostració experimental de laboratori.
