Tècnica Alexander

La terra està sotmesa a la força de la gravetat. Això vol dir que qualsevol massa que es trobi en el camp gravitatori terrestre estarà sotmesa a una força dirigida cap al centre de la terra, és a dir, cap avall.

En conseqüència, els éssers humans també estem sotmesos a la gravetat, i això des de temps immemorials. Això implica que hem evolucionat com a espècie dins d'aquest camp i que en conseqüència és lògic suposar que estem biològicament adaptats per viure en equilibri dins d'aquest camp gravitatori.

- La Técnica Alexander és un mètode per eliminar interferències en el funcionament natural de l'organisme.

- Qualsevol explicació de la Técnica Alexander serà parcial, ja que les paraules no et poden donar l'experiència. És com voler explicar a un cec de naixement que són els colors. És a dir, és una tècnica vivencial.

- És una reeducació psicofísica que et dóna llibertat per canviar les respostes als estímuls.

- És una tècnica per millorar l'ús eficient del cos.

La Tècnica Alexander és un mètode que proposa, davant de qualsevol estímul, parar de fer la resposta habitual per obrir la possibilitat a respondre mitjançant una direcció i control conscient.

La Tècnica Alexander ens ajuda a ampliar el camp de consciència de manera que prioritzem el que fem constantment per sobre de l'objectiu que volem aconseguir.

“Tradueixes tot, ja sigui físic o mental o espiritual, amb tensió muscular” ❙ Frederick Matthias Alexander

L'objectiu de la Tècnica Alexander és trobar l'equilibri i la llibertat per aprendre a moure'ns amb més facilitat.

Una altra manera de dir-ho, hem de millorar l'ús de fem de l'organisme. Fem mal ús del psicofísic, perquè no respectem la nostra naturalesa. La causa són les tensions musculars i l'origen, com diu la cita del F. M. Alexander, es troba a les emocions, les tensions fisiques o/i mentals. Hem de percebre aquestes interferències per recuperar l'equilibri desitjat.

"Una persona que aprèn a ajustar-se als principis de la Tècnica Alexander al fer un exercici, haurà après a fer tots els exercicis, però la persona que només aprèn a "fer un exercici" haurà de continuar aprenent a "fer exercicis" ad infinitum."

Frederick Matthias Alexander.

Primer de tot, abans que res aprenem bàsicament a parar. Què vol dir això? Vol dir que ens situem allà a on som amb els sentits, principalment amb la vista i l'oïda. Això fa que prenem consciència de l'espai on som. Al mateix temps i simultàniament, notem el contacte dels peus a terra per notar el nostre suport. També vol dir que ens donem temps per no respondre al desig primari d'obtenir un fi de la manera habitual i en canvi respondre al desig raonat i conscient d'utilitzar els mitjans a través dels quals es pot obtenir el fi en qüestió.

Aquí hi ha un seguit d'informació breu, clau i valuosíssima per als cantants. 

Alexander era un actor australià que va veure perillar la seva carrera per problemes d'afonia recurrents. 

Va ser capaç d'entendre l'afonia com a símptoma i no com a causa. Veient l'afonia com a símptoma no es busquen solucions a curt termini ni locals sinó que es tracta l'excés de tensió localitzat en una part del cos com un desequilibri que només es pot solucionar reeducant-se a nivell global i garantint que una falta o l'excés de to muscular general, una mala postura permanent o una respiració altament interferida afectin repetidament els plecs vocals -músculs productors del so-, la laringe -receptacle- , l'acte de parlar en sí -acció, emoció, voluntat.