No es pot considerar l'esser humà com a parts separades d'un mateix organisme. Alexander va comprovar de manera experimental que és impossible separar, no solament les diferents parts del cos, si no que tampoc es poden separar els processos mentals i físics. El organisme humà és indivisible. Això implica que qualsevol canvi en una part del organisme afecti a la totalitat i en conseqüència qualsevol intent de canviar una part alterarà l'equilibri del tot. Aquest punt és importantíssim per entendre com funciona la TA.
El "si mateix" no consisteix en dos meitats (cos i ment) o en tres terços (cos, ment i esperit) que funcionen junts. Consisteix en un tot, tan unificat en les seves funcions, que cada part separada (cos, ment, esperit) no existeix independentment de les demes.
Per il·lustrar el concepte d'unitat psicofísica posarem un exemple. Agafem el simple acte d'aixecar un braç. La majoria de persones dirien que es tracta d'un acte físic. Però si ens plantegem el que passa entre la recepció de l'estimul d'aixecar el braç i la realització de l'acte, veurem que hi ha una activitat concertada entre processos mentals i físics.
Com a conseqüència de l'estimul d'aixecar el braç hi ha una representació mental de l'acte d'aixecar- lo, seguit d'un altre procediment mental, el de donar o negar el consentiment per aixecar el braç. Si es dóna el consentiment, la direcció dels mecanismes necessaris per aixecar el braç es fa operativa i s'emeten missatges que produeixen la contracció de certs grups musculars i la relaxació d'altres. I el braç s'aixeca.
