Articles, ressenyes i blog

Podríem dir que la Tècnica Alexander és una pretècnica. Té que a veure amb la manera que ens preparem per l'acció.

Gràcies a les experiències que hem viscut, abans de fer qualsevol activitat (seure, caminar, etc.), el cervell ha fet una representació del nostre cos i fa uns ajustos musculars preliminars i preparatoris per l'activitat en qüestió.

Però com que els hàbits s'han convertit en tan familiars, ja no notem les tensions innecessàries que hem introduït en aquestes preparacions.

Molta gent troba paral·lels entre la Tècnica Alexander i el pensament Zen. Prioritzar el procés més que el fi, és un component essencial de moltes disciplines espirituals d’Orient, entre elles el Zen que focalitza l’atenció a la respiració i a la postura corporal.

La genialitat d’Alexander consisteix que va descobrir un mètode pràctic per resoldre els problemes d’equilibri dels humans.

Va descubrir un principi organitzatiu que constitueix el nucli de nosaltres mateixos.

Molta gent, quan li parles de la Tècnica Alexander creu que és un treball per millorar la postura. Intentarem aclarir una mica aquest aspecte.

La postura ens remet a quelcom estàtic i rígid. Com si hi hagués una determinada posició dels diferents segments corporals que fos la bona.

La terra està sotmesa a la força de la gravetat. Això vol dir que qualsevol massa que es trobi en el camp gravitatori terrestre estarà sotmesa a una força dirigida cap al centre de la terra, és a dir, cap avall.

En conseqüència, els éssers humans també estem sotmesos a la gravetat, i això des de temps immemorials. Això implica que hem evolucionat com a espècie dins d'aquest camp i que en conseqüència és lògic suposar que estem biològicament adaptats per viure en equilibri dins d'aquest camp gravitatori.

- La Técnica Alexander és un mètode per eliminar interferències en el funcionament natural de l'organisme.

- Qualsevol explicació de la Técnica Alexander serà parcial, ja que les paraules no et poden donar l'experiència. És com voler explicar a un cec de naixement que són els colors. És a dir, és una tècnica vivencial.

- És una reeducació psicofísica que et dóna llibertat per canviar les respostes als estímuls.

- És una tècnica per millorar l'ús eficient del cos.

La Tècnica Alexander és un mètode que proposa, davant de qualsevol estímul, parar de fer la resposta habitual per obrir la possibilitat a respondre mitjançant una direcció i control conscient.

La Tècnica Alexander ens ajuda a ampliar el camp de consciència de manera que prioritzem el que fem constantment per sobre de l'objectiu que volem aconseguir.

“Tradueixes tot, ja sigui físic o mental o espiritual, amb tensió muscular” ❙ Frederick Matthias Alexander

L'objectiu de la Tècnica Alexander és trobar l'equilibri i la llibertat per aprendre a moure'ns amb més facilitat.

Una altra manera de dir-ho, hem de millorar l'ús de fem de l'organisme. Fem mal ús del psicofísic, perquè no respectem la nostra naturalesa. La causa són les tensions musculars i l'origen, com diu la cita del F. M. Alexander, es troba a les emocions, les tensions fisiques o/i mentals. Hem de percebre aquestes interferències per recuperar l'equilibri desitjat.

"Una persona que aprèn a ajustar-se als principis de la Tècnica Alexander al fer un exercici, haurà après a fer tots els exercicis, però la persona que només aprèn a "fer un exercici" haurà de continuar aprenent a "fer exercicis" ad infinitum."

Frederick Matthias Alexander.

Primer de tot, abans que res aprenem bàsicament a parar. Què vol dir això? Vol dir que ens situem allà a on som amb els sentits, principalment amb la vista i l'oïda. Això fa que prenem consciència de l'espai on som. Al mateix temps i simultàniament, notem el contacte dels peus a terra per notar el nostre suport. També vol dir que ens donem temps per no respondre al desig primari d'obtenir un fi de la manera habitual i en canvi respondre al desig raonat i conscient d'utilitzar els mitjans a través dels quals es pot obtenir el fi en qüestió.

Aquí hi ha un seguit d'informació breu, clau i valuosíssima per als cantants. 

Alexander era un actor australià que va veure perillar la seva carrera per problemes d'afonia recurrents. 

Va ser capaç d'entendre l'afonia com a símptoma i no com a causa. Veient l'afonia com a símptoma no es busquen solucions a curt termini ni locals sinó que es tracta l'excés de tensió localitzat en una part del cos com un desequilibri que només es pot solucionar reeducant-se a nivell global i garantint que una falta o l'excés de to muscular general, una mala postura permanent o una respiració altament interferida afectin repetidament els plecs vocals -músculs productors del so-, la laringe -receptacle- , l'acte de parlar en sí -acció, emoció, voluntat.

Una de les moltes maneres que hi ha d'explicar la Tècnica Alexander, és senyalant que és una manera d'aprendre a deixar d'interferir amb els mecanismes que responen a l'estímul de la gravetat mitjançant una resposta de desplegament cap amunt.

Això va ser corroborat pel Dr. Roger Tengwall l'any 1981 en una dissertació doctoral sobre "Human Postural Behaviours".

El Dr. David Garlick de la Universitat australiana de New South Wales va explorar la hipòtesi que la Tècnica Alexander altera la distribució de l'activitat de les respostes antigravitatòries entre les fibres musculars fatigables i no fatigables.

Aclarim que a causa del seu color les fibres fatigables són conegudes com a fibres blanques i les no fatigables, com fibres vermelles.

Normalment, quan la gent parla de la musculatura ho fa en termes de tensió-relaxació o bé en termes de forts-febles. Si un múscul està massa tens, cal relaxar-lo i si està feble, caldrà enfortir-lo.

En la Tècnica Alexander considerem els músculs en termes de longitud i això és una cosa molt diferent perquè podem tensar, relaxar, enfortir o debilitar un múscul i aquest pot romandre amb la mateixa longitud.